ESCALANT PER TOCAR EL CEL OLÍMPIC

L’Aida Torres i la Rut Monsech fan de guies i ens descobreixen el món de l’escalada


“L’objectiu principal sempre ha sigut obtenir una plaça per unes Olimpíades
Aida Torres

Comparteix aquest mateix somni la Rut Monsech, “és molt difícil, però hi ha la il·lusió”. Totes dues són escaladores i formen part de la selecció catalana i espanyola absolutes. Les seves històries parteixen d’inicis molt diferents, però s’han trobat amb els objectius que persegueixen. A través de les seves veus, ens endinsarem al món de l’escalada esportiva i coneixerem com es preparen per a unes futures Olimpíades, entre altres llocs entrenen al Flashh de Sant Cugat del Vallès.

Reid Moore

Theresa Green

Reid Moore

Theresa Green

Perfil Aida Torres

L’Aida Torres, de 20 anys, va començar a escalar quan en tenia 11. Va néixer a Torelló el 2002 i el 2017 va fer la seva primera competició en l’àmbit estatal. Ha estudiat un Grau Superior en Desenvolupament d’Aplicacions Web i, mentrestant, s’ha convertit en una de les escaladores esportives amb més nom a Espanya. Actualment, és la campiona d’Espanya de bloc i el 2021 va ser subcampiona d’Europa de bloc (junior) a Perm, Rússia.

Ivan Terricabras, director del Centre de Tecnificació d’Escalada Esportiva de Catalunya (CTEEC) des de la temporada 2019/20 i antic entrenador de la mateixa entitat, descriu així a l’escaladora Aida Torres. 

Perfil Rut Monssech

La Rut Monsech, de 20 anys, es va iniciar en l’escalada a Moià, el seu poble natal, amb només sis anys. Els seus pares practicaven l’escalada en roca i el seu pare, Ramon Monsech, va decidir transformar l’espai d’una nau industrial en un rocòdrom. El 2008, la Rut es va començar a enfilar per les primeres preses. El 2016 va passar a formar part del Centre de Tecnificació d’Escalada Esportiva de Catalunya. 

Per altra banda, i de la mateixa manera que ha fet amb l’Aida Torres, Ivan Terricabras descriu d’aquesta manera a l’escaladora Rut Monsech. 

APRÈN LES BASES DE L'ESCALADA

El primer que hem de tenir en compte és el material que fa falta per poder escalar de forma adequada i segura. En aquest cas, parlarem amb la Rut Monsech, que ens presentarà tot el seu material que fa servir per escalar. Abans de fer el repàs, és interessant la reflexió que fa la periodista i escaladora Eva Martos, redactora de la revista Desnivel; Martos diu que “hi ha molt pocs professionals que puguin viure de l’escalada, si més no, pel que fa a les marques que regalen material als seus patrocinats, jo diria que busquen igual a homes i dones”. 

Ara ja sabem el material necessari per poder escalar com una experta. El següent pas és posar-nos els peus de gat, untar-nos les mans amb magnesi i començar a pujar la paret. Abans, però, cal saber quines són les preses que ens podem trobar i com enfrontar-nos a cada una d’elles, ja que n’hi ha de molts tipus diferents. Una presa és una peça que s’enganxa a una paret d’escalada per tal que els escaladors puguin agafar-s’hi i escalar. 

Una vegada ja tenim tots els coneixements teòrics, només cal posar-los a prova sobre una paret d’escalada. Si més no, no cal patir, perquè la Rut i l’Aida ens ensenyaran els primers passos per poder començar a pujar sense por a caure. En el següent interactiu pots escollir la paret que et ve més de gust escalar i veuràs com ho fa una experta:

Una vegada adquirits tots els coneixements bàsics és moment de buscar un bon rocòdrom per començar a escalar. A continuació podeu trobar un mapa interactiu amb diferents rocòdroms o espais d’escalada que hi ha a l’àrea metropolitana de Barcelona amb les seves respectives característiques. D’entre tots, pots escollir el que més s’ajusti a les teves necessitats. 





ELS INICIS DE L'ESCALADA A CATALUNYA

L’escalada esportiva en l’àmbit de Catalunya està regulada per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). El seu orígens estan lligats amb el Centre Excursionista de Catalunya, el primer club a nivell estatal.

L’escalada esportiva de competició sorgeix als 80 a Arco, municipi italià de la província de Trento, al nord del país. En el pas del temps, es passa d’un medi natural als rocòdroms. La periodista especialitzada en escalada, Eva Martos assenyala que “ha canviat molt” i que té les seves “coses bones i dolentes”. 

Destaca de manera negativa: “Moltes de les generacions que s’han format en rocòdroms quan van a la roca es pensen que és el mateix”. Al seu torn, denuncia algunes males praxis com “portar altaveu, molestant a la fauna o la no preocupació per les zones de nidificació de les aus”, a part de la massificació de gent. D’altra banda, es veu contenta perquè “l’escalada té més diners i inversió pública”.

Tornant a Catalunya, el 1990 es constitueix el Comitè Català d’Escalada Esportiva i s’organitzen les primeres competicions. Més tard, i també dins de la FEEC, l’any 1997 es va decidir crear el Centre de Tecnificació d’Escalada Esportiva de Catalunya (CTEEC). El seu actual director és Ivan Terricabras. Els objectius d’aquesta entitat ens els descriu el mateix Ivan: 

Els esportistes segueixen un programa d’entrenament planificat i orientat a obtenir el rendiment òptim, en funció de les seves característiques (nivell tècnic i físic en el moment d’ingrés) i del calendari de competicions de cada temporada. Però cal destacar el rol dels entrenadors i del director.

Els reptes del CTEEC avui dia són ambiciosos. Antigament, preparaven els esportistes per 4 competicions anuals. Actualment, el director del centre esmenta un total de 8, repartides arreu de la península: 3 proves oficials de copa de bloc o boulder, 3 proves de copa de dificultat, un campionat de velocitat i blocs i, finalment, un altre campionat de dificultat.

Terricabras considera “molt elevat” el nivell de l’escalada a Catalunya. Si mirem els històrics, sempre hi ha hagut escaladors catalans molt forts i, de moment, segueix la tendència a l’alça.

“Per entrenar al CTEEC la formació no és que sigui necessària, és imprescindible”, afirma Terricabras. En addició, també destaca la importància de l’autoaprenentatge: “La lectura d’articles, llibres i la formació contínua és la base perquè els entrenats vagin bé”.

L’escalada esportiva ja és un esport olímpic i a Tòquio va fer el seu debut com a tal. La preparació per uns jocs poden ser cicles de fins a 8 anys segons l’Ivan. “Els quatre primers serveixen per veure quines marques s’obtenen i els 4 següents per acabar d’afinar els resultats”. 

El bon rendiment dels escaladors catalans encoratja el director del CTEEC a poder dir que “en un futur podria haver-hi participants catalans en unes olimpíades”. En cas de no aconseguir-se, no ho veuria com un fracàs, sempre que “s’aconseguís un molt bon paper” i es pogués dir que ho han donat tot dins d’un “panorama molt complicat”.

TOKIO 2020: L'ESCALADA ESPORTIVA S'ESTRENA ALS JOCS OLÍMPICS

En el llistat d’esports “neolímpics” de Tòquio 2020, celebrats el 2021, apareixien: surf, escalada esportiva, karate, beisbol i skateboarding. Així doncs, l’escalada esportiva va practicar-se per primera vegada en els Jocs Olímpics de l’última edició fins a la data establerta. 

La decisió la va prendre l’IOC (International Olympic Committee) el 2017. Aquesta disciplina va tenir una prova combinada de les tres modalitats: velocitat, blocs i dificultat. Els esportistes rebien una puntuació a cadascuna d’elles. 

Al Parc Esportiu Urbà Aomi, l’extremeny Alberto Ginés López (2002) va fer història sent el primer medallista masculí en aquesta disciplina i, naturalment, també el primer medallista espanyol d’aquesta pràctica esportiva. Al podi el van acompanyar l’estatunidenc, Nathaniel Coleman (plata) i l’austríac, Jakob Schubert (bronze).

En la disciplina femenina, Janja Garnbret (Eslovènia) va guanyar la medalla d’or. Les japoneses Miho Nonaka i Akiyo Noguchi també van pujar al podi, guanyant la medalla de plata i bronze respectivament.

A París 2024, hi haurà dues proves que competiran paral·lelament i diferenciades. Així doncs, es duran a terme la disciplina de velocitat i una combinació entre les disciplines de blocs i dificultat al Centre d’Escalada de Bourget (Le Bourget, departament de Sena-Saint Denís a la regió d’illa de França). 

Amb aquest canvi es busca que les escaladores i els escaladors competeixin en l’especialitat que més còmodes i millors siguin. En addició, també suposarà un augment de medalles a repartir. Un total de 6, tant en l’escalada masculina com en la femenina. L'Ivan Terricabras ens explica les modalitats:

Unes modalitats que variaran als Jocs Olímpics de Los Angeles 2028, on ja se separaran les 3 modalitats. Encara que la importància dels Jocs Olímpics és molt elevada, el Campionat Mundial és considerat com la màxima competició internacional d’escalada. Aquest s’organitza entre el Comitè Olímpic Internacional (COI) i la Federació Internacional d’Escalada Esportiva (IFSC), organització creada el 2007.

LES MODALITATS O DISCIPLINES DE L'ESCALADA

Totes dues escaladores confessen sense cap problema que l’objectiu i somni és obtenir una plaça pels Jocs Olímpics, però saben que és una fita complicada i que requereix molt d’esforç i sacrifici. Així doncs, les dues protagonistes -l’Aida Torres i la Rut Monsech- continuen entrenant amb l’ambició i les ganes d’estar a la pròxima cita olímpica de París 2024.

CONEIXENT EL MEDALLISTA OLÍMPIC ALBERTO GINÉS

Alberto Ginés López va néixer el 23 d’octubre de 2002 a Càceres, Extremadura. Des de 2018 que entrena al CAR de Sant Cugat del Vallès. Forma part de la Federación Española de Deportes de Montaña y Escalada (FEDME) i va guanyar la medalla d’or als Jocs Olímpics de Tòquio 2020, celebrats a la capital japonesa el 2021 arran de la pandèmia. En la prova conjunta va quedar primer en velocitat, setè en blocs i quart en dificultat, obtenint un resultat total de 28 punts.

El seu palmarès en el Campionat Europeu és de dues medalles de bronze i una de plata. El 2019 va quedar segon a Edimburg (Del 4 al 6 d’octubre) a la prova de dificultat. L’any 2022 va quedar en tercera posició a les proves de dificultat i combinada, a Munic (De l’11 al 18 d’agost).

La preparació per aquest últim va estar marcada per una lesió que el va tenir aturat totalment durant dos mesos. No va ser fins un mes abans de la competició que va poder començar a entrenar. En unes declaracions a Mundo Deportivo durant la XVII Gala del COE celebrada el 21 de desembre de 2022, el cacerenc va mostrar-se satisfet amb la separació de disciplines a París 2024, ja que el seu punt fort és la dificultat i té més temps per preparar-se el bloc, on creu que coixeja.

Ginés, a part de ser medallista en escalada esportiva, també era conegut a les xarxes socials, concretament a Twitter. L’extremeny, que també té un usuari més professional (@AGinesPodium), tenia repercussió al seu compte personal (@lilcabeSa), on va intercanviar tuits amb Ibai Llanos i s’expressava més lliurement i sense filtres.